"La verdadera magia del descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes, sino en cambiar la mirada." Serendipitat no es más que el encuentro entre lo que se deja ver y lo escondido entre la oscuridad. Un camino que ha tomado su propia forma.
Todos los derechos sobre estas imágenes son propiedad de Andrea Larrea ©️
Andrea Larrea Lomas
En el devenir
Serendipitat 2017 ©️
WORKING ON IT!
En la immobilitat de la pedra
que espera l'explosió
series el principi i el final
d'una cosa perduda.
Sense percebre la llum,
transites pel paisatge,
ignores una realitat
que no et veu
que no veus.
Ell i jo, i tu, tots junts
com si fóssim
on el magma del centre de la terra
brolla del fons del mar obscur.
La flor
magnètica i somnàmbula
afronta els extrems
i sura en aquesta ànsia
d'inclusió.
Essent oxímoron,
viu al marge
des d'on fuga sense por.
Naturalesa indispensable,
ombria, estranya
que et capgira
d'amunt
avall,
com qui té el cel d'abisme sota els peus
i camina amb les mans i el cap,
sense veure.
La natura com a lletra.
La foscor com a poema,
camí, que emprenya perquè no endreça.
Cerca raons, fa remor.
Cercar la foscor trobada,
en el més endins,
en deixar-se anar i
tornar,
de dins a fora;
sempre camp a través allà.
Com els que caminen de puntetes,
el poema s'escriu,
i així
l'has de llegir,
en la corda fluixa.
Seràs l'intrús, l'estranger i et diran de tu.
L'obscur treballa,
fa de traginer de la claror
que l'ha de desfer;
però no cerca el blanc destil·lat i essencial,
s'hi embruta.
És en embrutar-se,
en el brut
on recau el soroll important,
en el mig veure
l'ombra de l'altre;
de foscos a foscor
fa via;
s'estira,
se separa
i és en la tensió
on troba allò que uneix.
Ajunta-t'hi.
Serendipitat, 2017 © Andrea Larrea